Televisió per cable

La televisió per cable neix de la necessitat de rebre els senyals de televisió en aquells llocs on no era possible a causa de la seva ubicació, ja fora per la seva llunyania respecte al centre d'emissió o per obstacles naturals.

L'existència de xarxes de televisió per cable o CATV (Community Antenna Television) és remunta a mitjan els anys 40. En aquests anys, als Estats Units, concretament a Oregon, un tècnic anomenat John Walson, va col·locar una antena de televisió en el cim d'una muntanya a les afores del poble on tenia la seva botiga de televisors, per a aconseguir senyal de TV que era rebuda i transportada fins a la seva botiga , amb la finalitat de poder vendre més televisors. Amb els bons resultats obtinguts, la venda de televisors va començar a créixer. La primera instal·lació de cable d'Espanya data de 1970, en la localitat mallorquina de Ferreries i igual que va ocórrer en EUA es crea amb la intenció de solucionar problemes de recepció dels senyals radiodifosos. Durant mitjans dels anys vuitanta, apareixen en escena els reproductors de vídeo domèstic.

Arquitectura d'una xarxa de TV per cable

Les xarxes CATV actuals tenen com objectiu la distribució de multitud de canals de TV, per a això utilitzen una topologia de xarxa basada en quatre parts fonamentals:
Capçalera: Lloc on es recullen els senyals per a la seva distribució.
Xarxa troncal o de transport: Transport del senyal des de la capçalera fins als punts de distribució.
Xarxa de distribució: Línies de cable que duen els senyals des dels punts de distribució fins als nodes.
Escomesa final: Línia des dels nodes fins als abonats finals.